Quants sons té l’anglès? Uns 44, si comptes els sons distintius, els fonemes, d’un accent britànic estàndard: 24 consonants i 20 vocals. L’anglès escriu aquests 44 sons amb 26 lletres, i per això l’ortografia tan sovint no et diu com es pronuncia una paraula. La xifra exacta canvia segons l’accent i segons com es compti. Aquí veuràs d’on surt el 44, per què altres xifres també són correctes i com es compara l’anglès amb el castellà, el francès, l’alemany, l’italià i el català.
Resposta ràpida
L’anglès té 44 fonemes en l’anàlisi habitual de la pronunciació britànica estàndard: 24 consonants i 20 sons vocàlics, que són 12 vocals simples i 8 diftongs. L’anglès americà estàndard té les mateixes 24 consonants però només unes 14 a 17 vocals, és a dir, entre 38 i 41 sons, perquè la majoria dels americans fon vocals que els britànics distingeixen. Tot plegat s’escriu amb només 26 lletres, així que lletres i sons gairebé mai no es corresponen un a un.
Un so, set grafies
Set paraules d’aquesta frase tenen la /iː/ llarga de see, escrita e, ey, eo, ie, ie, i i ea. Enregistra-la i comprova que totes set surten amb la mateixa vocal.
D’on surt el número 44
Els lingüistes compten fonemes: els sons que poden convertir una paraula en una altra. Pat i bat només es diferencien pel primer so, així que /p/ i /b/ són dos fonemes. Ship i sheep només es diferencien per la vocal, així que /ɪ/ i /iː/ també són dos fonemes. Si recorres així tota la llengua, el britànic estàndard del sud, l’accent que transcriuen la majoria de diccionaris, dona 44. Són també els 44 fonemes amb què molts mètodes fònics ensenyen a llegir als infants britànics.
Aquesta és la llista completa de fonemes de l’anglès, agrupats per tipus:
| Grup | Quants | Fonemes amb paraules d’exemple |
|---|---|---|
| Oclusives | 6 | /p/ pen, /b/ bad, /t/ tea, /d/ did, /k/ cat, /g/ get |
| Fricatives | 9 | /f/ fall, /v/ van, /θ/ thin, /ð/ this, /s/ see, /z/ zoo, /ʃ/ she, /ʒ/ vision, /h/ hat |
| Africades | 2 | /tʃ/ chin, /dʒ/ jam |
| Nasals | 3 | /m/ man, /n/ no, /ŋ/ sing |
| Aproximants | 4 | /l/ leg, /r/ red, /w/ wet, /j/ yes |
| Vocals breus | 7 | /ɪ/ kit, /e/ dress, /æ/ trap, /ʌ/ strut, /ɒ/ lot, /ʊ/ foot, /ə/ about |
| Vocals llargues | 5 | /iː/ fleece, /ɑː/ start, /ɔː/ thought, /uː/ goose, /ɜː/ nurse |
| Diftongs | 8 | /eɪ/ face, /aɪ/ price, /ɔɪ/ choice, /əʊ/ goat, /aʊ/ mouth, /ɪə/ near, /eə/ square, /ʊə/ cure |
On l’anglès és especialment ric és en les vocals. Vint sons vocàlics per a cinc lletres vocals, sis si comptes la y, expliquen bona part dels problemes amb l’ortografia anglesa. Les consonants sorprenen menys: la majoria existeixen en gairebé totes les llengües europees, amb /θ/ i /ð/, els dos sons de th, com a excepcions famoses.
Per què altres xifres també són correctes
En llibres diferents trobaràs 40, 42, 44 i 45. Normalment ningú no s’equivoca: descriuen accents diferents o prenen decisions diferents sobre què compta com un sol so.
- L’accent. La majoria dels americans diu lot i father amb la mateixa vocal, i molts també cot i caught, així que tenen menys vocals. Molts escocesos diuen pull i pool igual, però conserven /x/, l’últim so de loch, semblant a la jota castellana, que no té gairebé cap altre accent.
- Diftongs que es perden. Les vocals de near, square i cure, /ɪə eə ʊə/, estan canviant al sud d’Anglaterra. Molts joves diuen square amb una sola vocal llarga i pronuncien sure igual que shore, així que fan servir menys diftongs que la llista dels manuals.
- Vocals tenyides de r. En l’anglès americà la vocal de nurse porta la r a dins. Algunes descripcions la compten com una vocal pròpia, /ɝ/, amb una parella àtona, /ɚ/, a teacher; d’altres l’escriuen com una vocal seguida de /r/.
- Un so o dos. La ch de chin és un sol so o /t/ més /ʃ/? La resposta habitual per a l’anglès és un, /tʃ/, com la tx de cotxe. La vocal de fire és un triftong o un diftong seguit de schwa? La majoria d’anàlisis trien la segona opció, i així els triftongs queden fora del compte.
Els fonemes i els sons que fas de debò
Un fonema és una categoria, no un so fix. La /t/ de top surt amb un petit buf d’aire, que la t catalana no té; la /t/ de stop tampoc no en té. En l’anglès americà la /t/ de butter es converteix en un toc ràpid de la llengua, molt semblant a la r de cara, i molts britànics la canvien per un cop de glotis. Són quatre sons diferents però un sol fonema, perquè canviar l’un per l’altre no converteix mai una paraula en una altra.
També funciona al revés, i això explica molts accents. El català, com el castellà, té una /d/ i una variant més suau entre vocals, la de cada, que s’assembla molt a la th de this, i les tracta com un sol fonema. L’anglès separa /d/ i /ð/, i per això day i they són paraules diferents. Qui parla una llengua que agrupa dos fonemes anglesos en un de sol no sol sentir la diferència al principi. Per això importa menys el número 44 que saber quins d’aquests 44 li falten a la teva llengua.
L’anglès comparat amb cinc llengües més
Aquestes són xifres aproximades preses de les descripcions estàndard de cada llengua. Llegeix-les com a intervals: totes les llengües tenen accents, i els fonòlegs no es posen d’acord en detalls com les semivocals, els sons que només surten en manlleus o les consonants llargues.
| Llengua | Vocals | Consonants | Total aproximat | Per què canvia la xifra |
|---|---|---|---|---|
| Anglès britànic estàndard | 20 | 24 | 44 | Els diftongs de near, square i cure s’estan perdent en molts parlants joves |
| Anglès americà estàndard | de 14 a 17 | 24 | de 38 a 41 | La majoria diu lot i father amb la mateixa vocal, i molts també cot i caught |
| Castellà | 5 | de 17 a 19 | de 22 a 24 | La /θ/ de caza només es fa servir a la major part d’Espanya, i la /ʎ/ de calle només es conserva en algunes zones |
| Francès | de 13 a 16 | 17 o 18, més 3 semivocals | de 33 a 37 | Molts parlants ja no distingeixen la a de patte i pâte, ni les nasals de brin i brun |
| Alemany | de 17 a 20 | de 19 a 25 | de 36 a 45 | Depèn de si pf i ts compten com un so, de si els dos sons de ch són un o dos, i dels sons dels manlleus |
| Italià | 7, només 5 en síl·labes àtones | de 21 a 23 | de 28 a 30 | La e i la o obertes i tancades varien segons la regió; aquí les consonants dobles no es compten a part |
| Català | de 7 a 8 | de 21 a 24 | de 29 a 32 | El català central hi afegeix la vocal neutra /ə/; el valencià conserva una /v/ que el central confon amb la /b/ |
Hi ha dues tendències clares. El castellà i l’italià tenen sistemes vocàlics petits, de cinc i set vocals, així que els seus parlants troben la major part de la feina en les vocals angleses. El català central, amb set vocals tòniques i la neutra, queda una mica més a prop de l’anglès, sobretot gràcies a la /ə/. El francès i l’alemany també tenen moltes vocals, però moltes no existeixen en anglès, com la u del francès tu o la ü de l’alemany für, i els en falten d’altres, com la /æ/ de cat.
La xifra et diu quant hi ha per aprendre, no on ensopegaràs. Això depèn de la distància entre la teva llengua i la que aprens. Aquí és on t’ajuda el Diagnòstic gratuït de Spelly: mostra al teu Speechprint quins sons canvies, i per quins, perquè sàpigues amb quins pocs dels 44 començar.
Lletres i sons: per què 26 lletres no n’hi ha prou per a 44 sons
Amb 26 lletres per a uns 44 fonemes, les lletres de l’anglès s’han de repartir la feina, i ho fan de manera desordenada:
- Dues lletres per a un so: sh, ch, th i ng escriuen cadascuna un sol fonema.
- Una lletra per a dos sons: la x de box és /ks/.
- Lletres que no sonen: la k de knee, la b de lamb.
- Un so, moltes grafies: la /iː/ de la frase de pràctica apareix com e, ey, eo, ie, i i ea.
- Una grafia, molts sons: ough a though, through, tough i cough.
Altres llengües són més ordenades. L’ortografia castellana et diu gairebé exactament com es pronuncia una paraula que no has vist mai. L’italià s’hi acosta, tret de la e i la o obertes i tancades, que l’ortografia normalment no marca. El català fa una cosa semblant: la grafia no et diu si una e tònica és oberta o tancada tret que dugui accent, com a cafè o més. El francès és força previsible de la lletra al so, però no al revés: eau, au i o poden sonar tots /o/. L’alemany és força regular, amb ä, ö, ü i ß afegides a les 26 lletres. L’anglès és l’excepció, així que aprèn les paraules pel so i pren l’ortografia com una pista aproximada.
Per aprendre els símbols de la taula, comença per l’AFI per a principiants i després mira on és cada vocal a com llegir el trapezi vocàlic. La part de l’ortografia continua a les lletres mudes en anglès i vocals llargues i curtes en anglès. Per a les diferències d’accent que hi ha darrere de les xifres, llegeix l’anglès americà enfront del britànic, i per a les consonants llargues que queden fora del compte de l’italià, mira les consonants dobles de l’italià.
Alguns dels sons que l’anglès no té tenen una guia pròpia: les vocals nasals del francès, la ü i la ö de l’alemany i la erra vibrant del castellà. I si el que vols és simplement que t’entenguin en anglès, parlar més clar t’ajudarà més que qualsevol recompte.
Preguntes freqüents
Quants sons vocàlics té l’anglès?
Uns 20 en la pronunciació britànica estàndard: 12 vocals simples i 8 diftongs. L’americà estàndard en té entre 14 i 17, segons el parlant i segons si es compten a part o no les vocals tenyides de r. L’anglès les escriu totes amb cinc lletres vocals, més la y.
Quants sons consonàntics té l’anglès?
24 en la majoria d’accents: /p b t d k g f v θ ð s z ʃ ʒ h tʃ dʒ m n ŋ l r w j/. Alguns accents n’hi afegeixen un, com la /x/ del loch escocès. El nombre de consonants varia molt menys entre accents que el de vocals.
Per què algunes fonts diuen que l’anglès té 42 o 45 sons?
Perquè descriuen un altre accent o compten d’una altra manera. Si es deixen fora els diftongs de near, square i cure, que s’estan perdent, en surten menys; si es compten a part les vocals americanes tenyides de r, canvia el total d’aquell accent. 44 és la xifra habitual per a la pronunciació britànica estàndard.
He d’aprendre els 44 sons?
Has de distingir els que canvien el significat, i la majoria ja existeixen a la teva llengua. La feina de debò és en els pocs que la teva llengua no té o ajunta, com /θ/ i /ð/, o /ɪ/ i /iː/. Troba’ls primer i practica’ls en paraules reals.
Troba els sons que canvies
Spelly marca cada so que dius i et mostra què has dit en lloc seu. El seu Diagnòstic gratuït recull al teu Speechprint els sons que canvies, i pots practicar qualsevol frase al web o amb l’extensió del navegador.
Prova Spelly gratis