Per saber com es pronuncia la r francesa cal partir d’una idea: es fa al fons de la boca, no al davant. La punta de la llengua, que en la r catalana fa tota la feina, es queda recolzada darrere les dents de baix i no fa res. El que puja és el dors de la llengua, cap a la úvula (la campaneta, que penja al fons de la boca), i l’aire frega en passar per l’espai estret que queda entre tots dos. Aquest és tot el so. La resta de la guia explica com arribar-hi quan la teva boca fa anys que fa una altra cosa.
Resposta ràpida
El so de la r francesa és /ʁ/, una r uvular: el dors de la llengua puja cap a la úvula i deixa un pas estret, de manera que l’aire, amb la veu vibrant, fa una fricció suau, mentre la punta de la llengua es queda avall, darrere les dents de baix. És més lleugera que unes gàrgares i no té cap vibració de la punta. Els camins més fàcils parteixen de la /g/ (digues aga i atura la llengua just abans que toqui) o de la ch alemanya de Bach, portada una mica més enrere i amb veu.
Practica la r en totes les posicions
Aquesta frase té una r a principi de paraula, després de consonant, entre vocals i al final. Enregistra-la: Spelly marca cada so i mostra què has dit en lloc seu, així veus en quines posicions se t’escapa encara la teva r de sempre.
On es forma la r francesa
Digues unes quantes vegades ca, ga, ca, ga i nota on toca el paladar el dors de la llengua. Aquest punt és el vel del paladar. La r francesa es fa just al darrere, a prop de la úvula, i sense contacte complet.
- Punta de la llengua: avall, recolzada a la part de darrere de les dents de baix. Ni doblegada, ni aixecada, ni copejant.
- Dors de la llengua: aixecat cap a la úvula, prou a prop per fer fricció, però sense tocar.
- Veu: activada, com per a /g/ o per a la s de casa. Al costat de sons sords la r sovint perd la veu (trois, quatre), i això surt sol.
- Llavis: relaxats. Agafen la forma de la vocal següent, no una forma pròpia.
Els fonetistes la descriuen com una fricativa o aproximant uvular sonora, que s’escriu /ʁ/. En la parla de cada dia sovint és feble, més un frec suau que un raspat. També hi ha una vibrant uvular [ʀ], en què vibra la mateixa úvula, que de vegades se sent en la parla emfàtica, però no la necessites. Una r vibrant de punta [r] se sent encara en algunes parles regionals i en gent gran, a França i en altres zones francòfones. S’entén a tot arreu, però en el francès estàndard de França la r és /ʁ/.
A qui parla català li costa per una raó senzilla: la nostra r, simple o múltiple, es fa precisament amb la punta de la llengua, l’única cosa que la r francesa deixa quieta. Gairebé tota la feina consisteix a frenar un moviment antic, no a aprendre’n un de nou.
Exercicis per a la r francesa: tres camins
Des de la g: el camí més fàcil per a gairebé tothom
- Digues aga a poc a poc. Nota com el dors de la llengua es tanca contra el vel a la g.
- Repeteix-ho, però porta aquest contacte una mica més enrere, cap a la gola.
- Ara no deixis que la llengua toqui. Deixa un fil d’espai i mantén la veu: aga es converteix en ara amb un frec suau al mig. Aquest frec és /ʁ/.
- Fes-lo servir primer en paraules on ja hi ha una g o una k al costat de la r: gris, grand, crème, croire, groupe. La llengua ja és al fons, i la r surt gairebé sola.
Des de la jota
Si parles castellà, la jota de jamón o de ajo et porta molt a prop: es fa al vel del paladar, i molta gent a Espanya l’articula encara més enrere. També serveix la ch alemanya de Bach. Mantén el so, fes-lo lliscar una mica més enrere cap a la úvula i després fes vibrar la veu sense canviar res més. El frec sord es torna sonor: /x/, després /χ/, després /ʁ/. Mantén la versió sonora i obre-la cap a una vocal: ra, ro, ru.
Les gàrgares, amb compte
Fer gàrgares amb una mica d’aigua mou la úvula i t’ensenya on viu el so. Fes-ho una vegada i després repeteix el mateix moviment sense aigua, molt suau. El perill és quedar-se amb la gàrgara: una r forta, raspada i vibrant sona aspra en francès. Fes servir la gàrgara per trobar el lloc i després fes la r tan lleugera com puguis, més un buf de fricció que un grunyit.
Els substituts més habituals i com els sent un francès
| En lloc de /ʁ/ | Habitual en | Què sent una orella francesa | Com corregir-ho |
|---|---|---|---|
| /ɹ/ (r anglesa) | Qui parla anglès | Una r anglesa, sovint amb els llavis arrodonits: rouge sembla una paraula anglesa | Punta de la llengua avall darrere les dents de baix, llavis relaxats; la feina es fa al fons |
| /r/, /ɾ/ (r vibrant múltiple o simple) | Qui parla català, castellà, italià o llengües eslaves | S’entén, però sona clarament estranger o regional | Fixa la punta darrere les dents de baix i fes servir el camí de la g |
| /h/ (una h aspirada) | Qui té por de sonar aspre | Massa feble: la r sembla desaparèixer i rang pot sonar gairebé com an | Estreny el pas al fons i fes vibrar la veu |
| /g/ (una g) | Qui força massa | Una oclusiva en lloc de fricció: rang es torna gant i roue es torna goût | Que la llengua no toqui mai; l’aire ha de continuar passant |
| [ɐ] (una vocal, o res, després de vocal) | Qui parla alemany o anglès britànic | La r després de la vocal desapareix: porte sona com pote | Mantén una mica de fricció després de la vocal a mer, porte, sœur |
El canvi per g és el que cal vigilar així que comences a trobar la posició del fons, perquè forma paraules franceses reals: rang (fila) i gant (guant), roue (roda) i goût (gust). Digues aquestes parelles una darrere l’altra. La g tanca; la r, mai.
On costa més la r, i quan no es pronuncia
La posició de la r a la paraula compta tant com el so mateix. Un ordre útil per practicar, de més fàcil a més difícil:
- Després de k i g: crème, gros, grand, croissant
- Després d’altres consonants: trois, prendre, frère, vrai
- Entre vocals: Paris, arriver, mari, heureux
- Al final: pour, mer, noir, sœur
- Al principi: rouge, rue, rire, rapide
Rue mereix una menció a part: la r és al fons i la /y/ que la segueix és al davant, amb els llavis arrodonits, de manera que la llengua té molt camí per fer. Digues-la a poc a poc al principi, en dos passos.
Després hi ha la r que no s’ha de dir. Als infinitius acabats en er la r és muda: parler, manger i aimer acaben en /e/. Passa el mateix amb la majoria de paraules en ier o er amb aquest so /e/: premier, papier, boulanger. Ja ho coneixes: en molts parlars catalans tampoc no sona la r de cantar. Però paraules curtes com mer, fer, cher, hier i hiver conserven la r final, i una r final darrere de qualsevol altra vocal es pronuncia: pour, car, sur, noir.
Hi ha una altra relliscada típica de qui parla català: fer vibrar més fort la r a les posicions on en català aniria una r forta, com a principi de paraula (rouge, rue). En francès la r de rouge és igual de suau que la de Paris.
Els altres sons que delaten qui aprèn francès són les vocals de bon i vin, explicades a les vocals nasals del francès. Si vols comparar-la amb la r que sí que fa servir la punta, la guia sobre com es pronuncia la erra doble en castellà explica la vibrant pas a pas. Per entendre per què col·locar la llengua compta més que amoïnar-se per l’accent, llegeix per què l’articulació marca tota la diferència, i l’exercici de r i g d’aquí dalt és un exercici de parelles mínimes com qualsevol altre.
Preguntes freqüents
La r francesa és com fer gàrgares?
No del tot. Quan fas gàrgares la úvula vibra contra l’aigua, i és una bona manera de trobar on es forma el so. La r francesa sol ser una fricció lleugera, sense cap vibració. Si la teva sona com quan t’aclareixes la gola, fes-la més suau i més curta.
Puc pronunciar la r francesa com la r catalana?
T’entendran, i una r vibrant encara se sent en algunes parles regionals i en gent gran. Però en francès estàndard et marca com a estranger o d’una regió concreta. Aprèn la r del fons si pots; mentrestant, una r vibrant és un recurs millor que una r anglesa.
La r francesa és igual que l’alemanya?
Molt semblant. Molts parlants de l’alemany estàndard fan servir una r uvular a principi de síl·laba, com a rot o Rose. La diferència és darrere de vocal: l’alemany converteix la r de Lehrer o Tür en una vocal, mentre que el francès la manté com a consonant a mer o sœur.
La rr doble es pronuncia diferent en francès?
Normalment no: arriver i Paris tenen la mateixa r. L’excepció principal és el futur i el condicional de courir i mourir, on molts parlants allarguen la rr per distingir je courrai de je courais. Spelly marca la r en qualsevol frase francesa que enregistris, així que pots comprovar tots dos casos.
Comprova la teva r francesa en qualsevol frase
Spelly marca cada so del que dius en francès, mostra què has dit en lloc seu i com col·locar la llengua, així saps si la r que acabes de fer era francesa o la teva de sempre.
Prova Spelly gratis